Article de dofins

Experiència d'una família que fa teràpia amb dofins

L'entrada al món dels dofins proveeix un ambient relaxat i ple de diversió que ajuda a que els participants es relaxin de l'estrès físic o emocional.

Aquesta és l’experiència d’una família que vers la necessitat de fer una teràpia amb el seu fill, va escollir la delfinoterapia:

La meva família i jo vam tenir la meravellosa oportunitat de visitar Dolphin Adventures per realitzar trobades amb dofins. El meu fill Jeremy (edat 11) té alguns desordres psiquiàtrics (autisme i bi-polaritat) així com problemes d'aprenentatge. Macy Jozsef va organitzar un viatge per millorar la seva salut. El viatge va ser fantàstic. A Jeremy li va encantar nedar, alimentar i acariciar els dofins. Li va agradar Mèxic també. Aquesta experiència la va compartir amb Ricardo, Andy i altres nois.
Aquesta teràpia realment va ajudar a Jeremy. Ell ha millorat molt i de gran manera, en moltes, moltes petites coses ... en coses diàries que ell realitza. Aquesta teràpia l'ha ajudat a centrar i enfocar moltes idees, així com ajudar a tranquil·litzar la seva ment. (Les persones amb bi-polaritat tenen ments que pensen massa ràpid i això fa que la seva vida sigui dificultosa).

Noelia Fernández Cornejo

Article de dofins

Origen de la delfinoteràpia

La delfinoterapia és una teràpia psicològica assistida per dofins, de gran ajuda per a la recuperació en casos de depressió. El metge britànic Horace Dobbs, creador del Internatioanl Dolphin Watch explica la història del seu pacient Bill Bowell, a la revista de la Institució Dolphin, edició març de 1998, on explica com el 1974, poc després d'un infart de miocardi, va ser acusat de un crim que no havia comès i el van empresonar. Encara que es va poder provar la seva innocència, la terrible experiència d'haver estat pres va quedar gravada en la seva ment, caient en una profunda depressió. Per diversos anys va visitar diferents especialistes, sense aconseguir millora alguna. El seu estat era tan seriós que a Bill li va ser atorgada una pensió per incapacitat definitiva i vivia en el que ell mateix deia un pou negre. Després de 17 anys, Bill i la seva família van prendre un passeig en el iot del Dr Dobbs, on va conèixer el dofí Simo, un dofí salvatge que freqüentava les aigües de la costa de Pembrokeshire al nord de Gales. Quan Simo es va acostar al vaixell, Bill ho va acariciar, després es va posar un vestit de Neoprè i es va tirar a l'aigua amb el dofí. A poc a poc el dolí es va anar acostant més a Bill, fins que tots dos flotaven junts. Al cap d'una estona, quan Bill va pujar al vaixell de nou, un ampli somriure es luminava en el seu rostre. La primera després de tants anys de depressió. A partir de llavors, es van repetir les sessions de natació amb el dofí i la família de Bill es va adonar del canvi d'actitud tan radical que hi havia en Bill. D'aquesta manera va aparèixer l'operació sunflowers, un projecte de recerca d'habilitats terapèutiques dels dofins , al que se li va anomenar delfinoterapia.

A més de Bill Bowell, el Dr Dobbs va posar en contacte a un dofí anomenat funghi amb Jeminna Biggs, que patia d'anorèxia nerviosa, ja Neil Kackson que patia d'un grau sever de paranoia. Durant els programes interactius amb el dofí, s'observava el comportament del dofí davant els dos casos i el progrés d'ambdós pacients era impressionant. Dobbs compte que tots els seus estudis els fa sempre amb una empresa televisiva per tenir el testimoni gravat dels resultats de la delfinoterapia.

Noelia Fernández Cornejo

DEFINICIÓ D'E LA DELFINOTERÀPIA PER LA WIKIPEDIA

Se denomina delfinoterapia a la interacción con delfines, principalmente Tursiops truncatus, dentro de las piscinas de zoológicos y acuarios. Con esta actividad, los responsables de los zoológicos afirman que mejora la calidad de vida de niños que padecen discapacidades relacionadas con el sistema nervioso central. También se aplica a adultos en proceso de desintoxicación de drogas, con personas depresivas, estresadas e incluso con embarazadas.

Al igual que otras terapias asistidas por animales, pretende mejorar el estado anímico y psíquico de los participantes, proporcionando:

• Más seguridad en uno mismo, y autocontrol en sus acciones.
• Mejora del autocontrol mental.
• Interés por relacionarse con el entorno.
• Mejora del tono muscular (por la natación).

Suele consistir en baños de entre 15 y 30 min, en las que la persona o el grupo es acompañado por un cuidador que dirije los ejercicios del delfín.

Patricia Gómez Galera

BENEFICIS DE LA DELFINOTERÀPIA

Los delfines son animales juguetones, simpáticos, amigables y muy inteligentes. Se acercan al ser humano de forma espontánea y no es raro verles acompañando a los barcos, al cruzar el estrecho, por ejemplo. Desde los años 50 se sabe que estos animales pueden tener un efecto beneficioso en los humanos y nació la delfinoterapia.

Aún es una ciencia muy jóven y que está en estudio constante. La terapia con delfines es beneficiosa para niños y adultos con trastornos físicos y psiquicos. Se basa en la creencia de que las frecuencias sonoras que emite el animal, son capaces de estimular el sistema nervioso central, provocando la liberación de endorfinas. Está indicada, sobre todo para niños autistas, con Síndrome de Down y parálisis cerebral.

La delfinoterapia no cura a estos niños, pero favorece las otras terapias con las que se les trata. Los pequeños se relajan y mejora la fisioterapia. También aumenta la concentración de los niños. Para la familia es emocionante comprobar los pequeños cambios en la conducta de sus hijos.

En España, el delfinario del Aqualand Costa Adeje, en el Sur de Tenerife, se realiza delfinoterapia con niños disminuidos físicos y psiquicos. Se hace de manera totalmente gratuita ya que el programa se financia con los espectáculos de delfines del propio Aqualand. Está indicado para niños mayores de 4 años, aunque en casos excepcionales se admiten bebés más pequeñitos.

En este momento, debido a la altísima demanda, no admiten solicitudes. Hay dos tipos de terapia, de larga duración, pensada para los residentes en la isla y la terapia ocasional. Dura unos 15 días y se puede combinar con las vacaciones familiares. Los padres deben presentar todos los informes médicos y se considera como una prolongación o una ayuda a la terapia habitual del menor. Todas las solicitudes se estudian cuidadosamente y se sigue un estricto orden que sólo puede alterarse en casos muy concretos

Patricia Gómez Galera

"DELFINOTERAPIA"

Els pioners del que ja és coneix com "Delfinoterapia" van ser Horace Dobbs en Escocia y el Dr. David Nathanson en Florida.

És una teràpia novadora que s’obre pas en el tractament d’autismes, retards, paràlisis celebra’l, Down, càncer, depressió, Síndrome de Atenció Deficient, problemes d’audició, visió, lesions de medul·la espinal, etc.

La teoria i la investigació de la delfinoterapia diu que com el resultat del desig d’interactuar amb els dofins els nens accentuen la seva atenció. Amb l’aplicació d’aquesta teràpia els nens aprenen quatre cops més ràpid y amb més atenció que amb altres teràpies tradicionals.

S’utilitza al dofí com recompensa davant de respostes físiques, afectives o cognitives.

És la combinació de la Biosónica i la teràpia Sacro-craneal que s’utilitza les emissions acústiques dels dofins a favor del desbloqueig i reequilibri per determinats casos en que els altres tractaments més convencionals no resulten apropiats.

Patricia Gómez Galera

Cintia Pérez Vargas