Poema per en Reggae...

QUI N'ERA L'AMO,I DE QUI?
Dels bons amics,hom sempre espera,,
que ni en cent anys et fallaran,,
Pero el pas del temps,la gent canvia,com canvia,el tracte,i la amistat,,
ans si d'algú, mai n'he dubtat,,
De Qui traidories no en sap,,
I Que per segles que passesin,,
Segur mai m'hauria fallat,,,
Amor sense res a canvi,,
Eterna fidelitat,,
Mil virtuts,defecte cap,,,
Parlo de tu Reagge estimat,,,
saps que tinc llagrima cara,,
i aquests dies m'has vist plorar,,Barreig d'impotencia i rabia,,
Assegut al teu costat,,
Ara t'escric i bramo amb ganes,,
i creume que de res serveix,,
Ni la salabror del meu plor,,,
ni recordar quan feies goig,,
Espina al cor,endins clavada,,
La teva manca, el teu enyor,,,
De per vida m'acompanya,,,
La teva petja al"Cau" gravada,,,
Em regalimen per les galtes,,,
Ploro com, no recordava,,,
Med que mai ara em caldria,,,
la teva complice mirada,,,
i una d'aquelles llepades,,
Per eixugar les meves llagrimes,,,,
Quan a braços meus,,,
Morí mon pare,,
vaig creure que d'acer em tornava,,
ara que enfilo cap a casa,,
I no hi seràs per"manyagar-te",,
Em retorna la feblesasoc de ferro-dolç,i palla,,,
T'he fet el clot,a peu d'entrada,,
Sempre aprop meu,company de l'anima,Al damunt teu hi he plantada,,
Una figuera,,,
"coll de negra dama",,
No dubtis que darà bons fruits,,,
i et farà ombra la capçada,,
Amb tu fregant la seva arrel,,
cap planta mes afortunada,,,
Recordo amb la dignitat,,
Que vares rebre en Bernat,,
Tot i ser-ne ben concient,,,
Havies"caigut de l'escambell" Quina llicó,sense paraules,,
tendresa i amor,regalada,Sempre de franc,tot a cap preu,,
Perdona'm si mai t'he fallat,,
Em nego a creure que els humans,,
Siguem els sers,més racionals,,,
Deien,Golden de llei no ets,,,
Pel fet de no tenir papers,,
Sang blava d'altres tindran,,
i els seus"amos",vacil.larant,,
Pas com tu,un cor de gegant,Cor,d'or de 18 kirats,,
Gracies Reggae, per ser així,,
Sens exigirme res a mi,,
Em mentalitzava,que eres vell,,
i que la terra et demanava,,
Hem perdut una batalla,,
De tantes,plegats,guanyades,,,
Qui em darà la benvinguda,,,
Batzegant la seva cua,,,
Qui em lleparà les ferides,,,
Amb guaridora saliva....Com serà de dur el camí,,
Sense tu,,irrepetible amic !

Gerard Castelló.